El retorn a l’oficina ha evolucionat d’un treball presencial a temps complet a un model híbrid arreu del món. Inicialment impulsat per la pandèmia de la COVID-19, el treball híbrid es va estendre ràpidament i es va convertir gairebé en la norma per a moltes organitzacions.
A mesura que es van relaxar les restriccions, moltes empreses van adoptar acords flexibles, equilibrant la productivitat i les preferències dels empleats amb les necessitats del negoci. Però, com ha afectat aquest canvi al lloc de treball físic?
El treball com una activitat, no un lloc
La pandèmia va accelerar el pas del model tradicional d’oficina de 9 a 5 a un enfocament més flexible i orientat a les tasques, amb el treball remot convertint-se en la norma per a molts empleats d’arreu del món. També va demostrar que la productivitat ja no està lligada a un lloc concret.
Empreses com Dropbox han adoptat una estratègia de ‘virtual-first’, permetent als seus empleats treballar des de qualsevol lloc, mentre que els espais d’oficina serveixen principalment com a centres de col·laboració. Aquest canvi posa de manifest que el treball es defineix per què fem, no per on ho fem.
Aquest paisatge laboral en evolució requereix que les organitzacions repensin el paper de les oficines físiques, no només com a símbol de la seva marca i cultura corporativa, sinó també com un dels molts entorns on els empleats poden ser productius i estar compromesos.
Per què algunes persones necessiten tornar a l’oficina?
Per a moltes organitzacions, l’oficina ja no és simplement un lloc on els empleats “han d’estar”, sinó un centre per a la col·laboració —ja sigui amb col·legues, clients o socis— i un espai per al treball creatiu i les reunions presencials quan sigui necessari.
Tanmateix, per a algunes persones, tornar a l’oficina és una necessitat. Les raons inclouen:
- Separar la feina de la vida personal.
- Necessitat de connexions humanes.
- Manca d’un entorn adequat per treballar de manera remota.
És essencial que el lloc de treball físic ofereixi una varietat d’entorns per satisfer aquestes necessitats i preferències. Això inclou:
- Espais dissenyats per a treball de concentració.
- Àrees per a treball amb poc estímul.
- Zones per a aprenentatge i reunions virtuals.
Models de treball flexibles i inclusius
Empreses com SAP, EY i Microsoft, que lideren en neuro-inclusivitat, han introduït models de treball flexibles que s’adapten a diferents necessitats. Això ajuda els seus empleats a prosperar en entorns adequats a les seves preferències sensorials i cognitives.
Proporcionar autonomia i elecció sobre els espais de treball —ja siguin físics o digitals— reflecteix un compromís amb la diversitat. Això apodera les persones, especialment aquelles que poden trobar aclaparadors els entorns d’oficina tradicionals, per treballar de la manera que millor els convingui.
La integració de la vida laboral com la nova norma
En els darrers anys, les fronteres entre la vida laboral i personal s’han difuminat, passant de ‘l’equilibri’ a la ‘integració’. El benestar i la salut mental s’han convertit en prioritats, amb la vida personal i professional fusionant-se de manera més fluida.
Empreses com Salesforce i Spotify estan adoptant aquest canvi. Han implementat iniciatives de salut mental i disposicions de treball flexibles, com el model de ‘Treballa des de qualsevol lloc’, per ajudar els empleats a integrar el treball de manera més harmoniosa a les seves vides.
Creant oficines centrades en les persones
Aquesta transició reflecteix un reconeixement creixent de la forta connexió entre la salut mental, el benestar i la manera com s’estructura el treball. La discussió sobre el ‘retorn a l’oficina’ va més enllà de l’espai físic. Es tracta de crear entorns que donin suport genuí a les persones, anant més enllà de l’estètica.
L’oficina és simplement una eina. És la cultura de l’organització la que motivarà els empleats a unir-se a l’organització o a tornar a l’oficina, no només l’espai en si. Per molta inversió que es faci en el lloc de treball o en la tecnologia, si la cultura no s’adapta a les necessitats de les persones, el rendiment, el compromís i la motivació es poden veure afectats.
Clau per a una transició suau
Crear estratègies efectives de llocs de treball en un món postpandèmia és una tasca complexa. A mesura que les organitzacions continuen navegant per l’evolució del món laboral, és vital mantenir les persones al centre de la conversa i involucrar-les.
Una estratègia ben considerada, combinada amb una gestió del canvi efectiva, és clau per garantir una transició suau que s’alineï amb les necessitats i expectatives canviants de la vostra força laboral.